«Les auditories no només avaluen, també ajuden a homogeneïtzar i millorar les pràctiques a les granges»

la certificació Welfair® no només es limita a complir normatives; el seu propòsit és comprendre realment com viuen i se senten els animals. En aquesta entrevista, Laura Pérez Sala, Lead Auditor de Welfair®, comparteix la seva trajectòria professional, les claus del seu treball diari i com aquest esquema de certificació, basat en criteris científics, transforma la indústria agroalimentària per garantir un futur més ètic i responsable.

Una trajectòria marcada per la passió pel Benestar animal 

Laura Pérez va començar la seva carrera com a veterinària autònoma, assessorant de forma independent el sector porcí. Des de l'inici, es va especialitzar en maneig, bioseguretat i gestió de personal, àrees fonamentals per garantir una relació correcta entre els cuidadors i els animals. Va ser fa cinc anys que la Laura va trobar una nova oportunitat professional quan li van parlar d'un protocol relacionat amb el Benestar animal.

L'etologia i el benestar sempre han semblat temes fonamentals dins la professió veterinària. Per això, va decidir formar-se al protocol Welfair®, va completar els dos mòduls específics per a porcí i va començar a auditar. «Em va semblar una feina excepcional perquè em va ensenyar a tornar a observar, cosa que moltes vegades els veterinaris perdem amb el temps. A més, vaig sentir que estava fent una cosa important per millorar la vida dels animals», reflexiona la Laura.

El rol de Lead Auditor i les responsabilitats en el protocol Welfair® 

Com Lead Auditor, Laura té responsabilitats que abasten tant la supervisió tècnica com la part formativa i administrativa. Si escau, s'encarrega principalment dels mòduls relacionats amb el porcí, atès que és la seva especialitat.

Les tasques inclouen resoldre dubtes i qüestions plantejades pels auditors, encarregar-se de la seva formació, dur a terme la seva habilitació i fer supervisions anuals. Cada cinc anys es duen a terme calibratges per garantir que els estàndards es mantinguin homogenis en totes les avaluacions. A més, hi ha una part informativa que implica gestionar no-conformitats i revisar informes.

Pel que fa a la formació que s'exigeix ​​als auditors, la Laura explica que se'ls demana que tinguin una titulació, necessàriament relacionada amb el sector i, si és possible, una mica d'experiència. A més, "és imprescindible un coneixement bàsic de bioseguretat i maneig, sobretot perquè observem, però també treballem dins dels corrals. Cal saber com tractar i com interactuar amb els animals i, per descomptat, conèixer bé les condicions d'una granja".

La Laura destaca que l'habilitació de nous auditors és un pas imprescindible. Aquest procés consta d'una setmana de formació intensiva on s'ensenya el protocol, es practiquen les mesures i es fan exàmens teòrics i pràctics en granges. «L?habilitació és una formació, però també és avaluativa. Si l'auditor no reuneix les competències necessàries, no pot exercir el rol, encara que la majoria aconsegueix superar aquesta etapa.»

La supervisió dels auditors es realitza de dues maneres: d'una banda, derivada de possibles desviacions detectades en els informes o en acompanyaments, i de l'altra, a través de supervisions periòdiques anuals. Aquestes supervisions permeten homogeneïtzar els criteris i garantir que les avaluacions a les granges es duguin a terme de manera consistent, independentment del lloc o de l'auditor.

Com funciona el procés d'auditoria a Welfair® 

El segell de Benestar animal Welfair® és completament voluntari. Les granges s'hi sumen de forma voluntària, ja sigui per convenciment de la importància del Benestar animal, perquè l'escorxador ho demana o perquè el client final, com les cadenes de distribució alimentària, ho demana. Aquest protocol es basa en l'animal, seguint quatre principis (bona alimentació, bon allotjament, bona salut i bon comportament) i dotze criteris definits després d'anys de recerca científica. Les mesures que s'hi apliquen permeten avaluar de manera objectiva i mesurable el benestar dels animals.

Per seleccionar les granges que cal auditar, es pren l'arrel quadrada del nombre total de granges d'una empresa, determinant així una mostra representativa. "Internament, cada any s'avaluen totes les granges d'una empresa. D'altra banda, de manera externa, les entitats de certificació avaluen una mostra representativa. Aquesta mostra equival a l'arrel quadrada del nombre total de granges de l'empresa, i són seleccionades de manera aleatòria segons les característiques de les explotacions", explica la Lead Auditor.

Tot i que la majoria de les auditories es pacten amb el client, també hi ha un percentatge d'auditories no anunciades, que tenen com a objectiu assegurar que les bones pràctiques s'apliquin diàriament i no només el dia de l'auditoria.

Criteris científics i la seva implementació a les auditories

Els principis fonamentals del protocol Welfair® deriven de les cinc llibertats definides fa dècades per als animals. Cadascun es mesura mitjançant criteris específics i observables, com ara la facilitat de moviment, l'absència de lesions o malalties.

"Aquestes mesures són majoritàriament objectives i ràpides d'avaluar en el moment de la visita, ja que no requereixen eines específiques. Per exemple, la facilitat de moviment es determina observant l'espai real disponible per a cada animal. Aquesta metodologia assegura consistència i fiabilitat a les auditories, gràcies també a l'entrenament previ que reben els auditors", aclareix Laura.

Resultats de les auditories i comunicació amb les granges

El resultat de l'auditoria s'introdueix a un simulador que calcula una nota final entre 0 i 100 punts. Aquesta puntuació també desglossa els resultats per a cada criteri i principi. Per aprovar, cal arribar, com a mínim, al nivell “bo”, a més de complir certs llindars als principis avaluats. "És una qüestió completament numèrica, no emocional", aclareix Laura.

“Com ja he dit, l'obtenció de la certificació Welfair és un acte voluntari, però una cosa que és molt clara és que no la podem atorgar si una granja no compleix amb la legislació de Benestar animal. Comptem amb un checklist de prerequisits basat en la normativa legal i alguns aspectes addicionals de bioseguretat i maneig. No és que avaluem aquesta legislació, sinó que verifiquem que es compleixi com a condició necessària per realitzar l'auditoria de Benestar animal", explica. Per tant, pot succeir que hi hagi granges que compleixen amb els criteris del protocol observats en els animals, però que no superin algun punt dels prerequisits legals. "Encara que els criteris del protocol s'hagin complert, no s'hagin complert.

En cas de no-conformitats, és a dir, incompliments dels requisits del protocol, l'auditor les ha d'explicar al ramader, que té un termini de 30 dies per presentar un Pla d'Accions Correctives (PAC). Aquest pla s'avalua i, si cal, se sol·liciten accions addicionals o auditories extraordinàries per verificar-ne la implementació. Les no-conformitats també poden augmentar el mostreig en un 25% dins de l'esquema de certificació.

Reptes i visió de futur al Benestar animal

Un dels reptes principals que la Laura enfronta en la seva tasca és explicar el rol de l'auditor i superar la percepció que es tracta d'un inspector que busca errors. Segons ella, la comunicació i l'empatia són clau perquè els ramaders comprenguin el procés i col·laborin en la millora contínua. «El ramader és el primer interessat en el benestar dels seus animals, i quan els donem eines per millorar, ho fan de manera agraïda, perquè saben que beneficia tant els animals com la seva pròpia activitat”, acaba.

“Quan van sorgir els protocols de Welfair® es va fer un esforç gegant i enorme: passar de no tenir res a tenir alguna cosa que ens permetés mesurar el benestar dels animals. No només mirem les instal·lacions, sinó que realment observem els animals, i per a mi això va ser un avenç impressionant". Amb optimisme, Laura conclou que el treball conjunt entre ramaders, veterinaris i auditors ja està marcant la diferència, millorant el Benestar animal i fomentant un futur més ètic per a la indústria agroalimentària. Tot i així, "el camí a seguir s'ha de basar en els diferents tipus de producció existents al nostre país ia Europa”.