“La desinformació al sector agroalimentari: un repte per a la comunicació científica”

Al debat sobre alimentació, ciència i sostenibilitat, la desinformació juga un paper determinant en la percepció del consumidor. JM Mulet, catedràtic de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València i autor de nombrosos llibres com Mengem el que som, ens ofereix una visió crítica sobre els reptes comunicatius al voltant de la biotecnologia i el Benestar animal, així com la importància d'una informació rigorosa per a la presa de decisions a la indústria agroalimentària.

De la investigació a la comunicació: una trajectòria amb impacte

Durant més de vint anys, JM Mulet ha investigat els mecanismes que permeten a les plantes tolerar condicions ambientals extremes, com ara la sequera o la salinitat. El seu treball ha estat vinculat al desenvolupament de cultius més resistents mitjançant tècniques de modificació genètica i, més recentment, l'edició genètica amb eines com ara CRISPR, que permet modificar gens de manera més precisa.

«Al principi, la biotecnologia vegetal era un camp amb molta controvèrsia, així que vaig haver d?aprendre a comunicar des del rigor científic. L'experiència en la divulgació sobre transgènics m'ha servit els últims anys per abordar la desinformació al sector ramader», explica Mulet.

El seu treball ha transcendit la investigació, ha participat en comitès científics i ha col·laborat amb la indústria càrnia en el disseny d'estratègies de comunicació basades en evidències. «Les mateixes fal·làcies i bulls que van envoltar els transgènics fa vint anys ara s'estan traslladant a la ramaderia», adverteix.

El paper de la comunicació en la percepció del Benestar animal

El Benestar animal és un tema d'interès creixent per als consumidors, però també una font de desinformació. «Hi ha una narrativa predominant que associa la ramaderia amb el maltractament animal. Tot i això, no es consideren els fets ni la legislació vigent, no es té en compte que tenim una normativa de Benestar animal molt estricta», sosté el catedràtic.

Per ell, el problema del consumidor és que actualment té moltes fonts d'informació, però poques són fiables. El repte que té el sector, assegura, és informar directament el públic. «No podem convèncer els que tenen un interès econòmic en la desinformació. La comunicació s'ha de centrar en el consumidor, explicant amb dades i proves que el Benestar animal és una prioritat a la producció agroalimentària».

A més, el catedràtic afirma que la ramaderia enfronta una crisi comunicativa. «El sector sol reaccionar tard i de manera fragmentada davant de les campanyes de desinformació. No n'hi ha prou de defensar-se quan ja hi ha un problema; cal anticipar-se amb una comunicació proactiva, coordinada i basada en la ciència», emfatitza Mulet.

Entre els principals reptes del sector els propers anys, destaca la necessitat d'adaptar-se a les noves normatives, l'auge d'alternatives com la carn sintètica i la importància d'educar el consumidor sobre la realitat de la producció animal. «Si no comuniquem bé, correm el risc de repetir la història dels transgènics: regulacions que limiten la producció local mentre s?importen productes de països sense controls estrictes. La solució passa per la ciència, la transparència i una comunicació efectiva», conclou.

Ciència i certificació: la clau per combatre les fake news

Mulet destaca la importància de comptar amb certificacions recolzades per criteris científics. «La certificació en Benestar animal no s'ha de basar en percepcions o en allò que sona bé, sinó en estudis etològics i paràmetres objectius. No es tracta d?humanitzar els animals, sinó d?avalar condicions òptimes per a la seva espècie i entorn».

Així mateix, la investigació i la divulgació científica juguen un paper fonamental a contrarestar la desinformació. «La ciència no entén ideologies ni tendències. La nostra feina com a investigadors és aportar dades que permetin una presa de decisions basada en fets, no en emocions».

Consells per a futurs divulgadors científics

Per a aquells científics que vulguin comunicar millor la seva feina, Mulet recomana perdre la por a l'opinió pública i aprofitar els espais de divulgació. «Ningú explicarà millor la teva feina que tu mateix. Cal cercar plataformes on compartir el coneixement: xarxes socials, xerrades, col·laboracions amb mitjans. La clau és ser clar, concís i basar-se sempre en dades verificables. Estàs fent les coses bé? Explica-ho, no n'hi ha més», conclou.