“L'objectiu central mai no s'ha de perdre de vista: el benestar real dels animals”

George Stilwell és veterinari i professor associat a la Facultat de Medicina Veterinària de la Universitat de Lisboa (FMV-ULisboa). A més, coordina el Laboratori de Recerca en Comportament i Benestar Animal a la mateixa universitat i és una figura clau en l'avenç del benestar dels animals de producció, combinant docència, investigació aplicada i treball de camp. En aquesta entrevista ens parla de la seva trajectòria, els canvis al Benestar animal a Portugal, el paper de la certificació Welfair® i els desafiaments del futur.

Trajectòria des de la pràctica veterinària cap a la investigació

“Vaig començar la meva vida professional com a veterinari clínic treballant amb animals de granja”, explica Stilwell. Durant 17 anys va exercir a dues regions del centre i nord de Portugal, abans d'incorporar-se el 2001 a la FMV-ULisboa, on actualment imparteix les assignatures de “Clínica d'animals de producció” i “Bioètica”.

La seva recerca s'ha centrat en la salut i el benestar de remugants, així com en l'ensenyament de la medicina basada en l'evidència. La seva tesi doctoral va tractar sobre el dolor al bestiar boví, tema que continua sent un dels seus principals focus d'estudi.

Ha coordinat o participat en nombrosos projectes europeus i nacionals sobre benestar de remugants, entre els quals destaca el seu paper en AWIN – Animal Welfare Indicators, liderant els estudis sobre cabres lleteres i publicant el protocol d'avaluació del benestar per a aquesta espècie. Així mateix, "va ser membre de diversos grups de treball de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) sobre el benestar de vaques lleteres i vedells, incloent-hi els grups responsables de les Opinions Científiques que fonamenten la revisió de la legislació sobre el benestar de vedells i vaques lleteres", destaca.

L'estat del Benestar animal a Portugal

Als anys 80 i 90, Stilwell ja parlava de Benestar animal amb els ramaders “quan molt poques persones ni tan sols hi pensaven”. En aquell moment molts percebien el benestar com una amenaça per a la viabilitat econòmica de les granges. “El nostre deure com a veterinaris era mostrar que el benestar era la millor via per garantir l'èxit de les granges”, assegura Stillwell.

Una de les fites va ser el disseny d'un protocol d'avaluació per al programa Happy Cows Milk Program a Açores, un dels primers enfocaments estructurats al país. “Al principi, molts s'ho van prendre de broma, però ràpidament es va comprendre que l'avaluació i la certificació del benestar era el camí a seguir”, explica Stilwell. Gràcies a aquest treball, ia l'augment de la consciència i l'exigència per part del consumidor, aclareix que la situació a Portugal ha millorat substancialment. Avui dia, les bones pràctiques són més comunes i la majoria dels ramaders estan convençuts que han de promoure el benestar per sobreviure com a productors.

Tot i això, Stilwell és clar: «Anem avançant en la direcció correcta, encara que encara no hem aconseguit l'escenari ideal», apunta Stilwell, que subratlla que persisteixen algunes mancances que s'han de millorar.

La introducció de protocols va ser clau. "Van permetre una avaluació més sistemàtica i científica, a més de fomentar la participació del sector", assegura. En aquest sentit, Welfair® va ser pionera a Portugal, en certificar el benestar en diferents espècies i en diferents etapes de la cadena alimentària. En convertir-se en una etiqueta “reconeguda i creïble”, va promoure una “competència saludable” entre productors, empreses i distribuïdors.

Welfair® i el paper de la Welfare Quality Network 

Stilwell és membre actiu de la Welfare Quality Network (WQN), i la seva participació neix del seu treball a AWIN i com a expert en grups d'EFSA: "La funció de la WQN és essencial: promou l'harmonització d'estàndards, dóna suport a la implementació de certificacions a tot Europa i genera material formatiu per garantir un procés transparent i estandarditzat", explica.

Els reptes actuals inclouen mantenir la credibilitat del sistema, enfortir o fins i tot incrementar les exigències i desenvolupar nous protocols per a sistemes coberts parcialment (com vaques nodrisses, vedells lleters o producció extensiva): "El risc més greu per a qualsevol certificació és perdre credibilitat. Hem de mantenir o incrementar el nivell d'exigència per preservar tota la feina prèvia, ja que procés transparent”, emfatitza Stiwell.

Avaluació interna: una eina eficaç?

Stilwell va liderar un estudi recent sobre autoavaluacions simplificades en granges lleteres, dins del marc de Welfair®. L'objectiu: saber si aquestes eines ajuden realment a preparar els productors per a l'auditoria externa.

Els resultats són clars: sí que funcionen, però només si hi ha compromís real. L'autoavaluació facilita la participació i permet detectar febleses. Per exemple, l'estudi va identificar granges que feien decorat (acció de treure o prevenir el creixement de les banyes d'animals) sense anestèsia. Després de l'auditoria, algunes van iniciar formació i en van millorar la puntuació final. Les que no van aplicar els canvis, no van millorar: “L'autoavaluació és fantàstica, però només és útil si el ramader hi creu”, afirma Stilwell.

Formació contínua: la clau del benestar

Així mateix, leducació de ramaders i veterinaris és essencial. "Si no comprenen les necessitats dels animals, si no saben identificar comportaments o signes d'estrès, no podran millorar el benestar", assegura. Un exemple clar, explica, és que l'evidència científica mostra que els vedells milloren el desenvolupament cognitiu si s'agrupen des d'edats primerenques. "Els ramaders han d'entendre que això no és un caprici, sinó una necessitat real".

Pel que fa als futurs veterinaris, molts tenen idees negatives sobre la producció animal. "El meu objectiu com a professor és mostrar-los que poden formar part del canvi. No s'han d'allunyar de les granges, sinó involucrar-se més per aconseguir pràctiques millors". Per això, insisteix que han de visitar granges certificades i aprendre sobre benestar des dels primers anys. "Els veterinaris tenen una enorme influència sobre els ramaders. Si confien en l'avaluació del benestar i treballen per millorar-lo, la certificació serà molt més eficaç", conclou.

Mirant el futur del Benestar animal a Europa

Stilwell és optimista, però també realista: "La pressió per millorar la legislació i els sistemes alimentaris sostenibles és creixent, però pocs consumidors estan disposats a pagar més. Per això, els que apliquen bones pràctiques han de rebre suport econòmic". En aquest context, destaca el paper de la certificació no només com a eina de transparència i millora, sinó també com un valuós mecanisme per identificar i recompensar les granges que realment es comprometen amb el Benestar animal: «La certificació també és una excel·lent manera de seleccionar aquelles granges que mereixen ser recompensades amb suport financer governamental», afegeix.

A més, sosté que la ciència serà decisiva: entendre què necessiten els animals, com traduir la seva experiència en indicadors objectius i quins sistemes són realment sostenibles.

Finalment, per a Stilwell, l'objectiu central mai no s'ha de perdre de vista: el benestar real dels animals. "No és per vendre més, ni per màrqueting, ni per calmar consciències. És per assegurar que els animals viuen una vida que val la pena", finalitza.